divendres, 18 d’octubre de 2019

Mary S. Young: una botànica, un xicot, dos burros i un desert (Trans-Pecos, 1914)



“AUGUST 16
Another Sunday. We finished our last bit of bacon this morning, and our hominy. Carey brought up a lot of ripe and unripe peaches and it would not look well to write down how many we ate. So many, however, that we got along with nothing else for dinner but beans. This sounds like the diary of someone on an arctic expedition. The interesting item each day is how much food there is left. I want, if I can without starving Carey, to make it last over Tuesday so we can drive over to Livermore region Monday night and camp, and let me do a little more collecting.”
 




            Ser la petita de vuit germans i l’única noia, en el cas de Mary Sophie Young (1872-1919), sembla que la va preparar per enfrontar-se a qualsevol contingència. Havia nascut a Ohio, filla d'un pastor episcopalià. Acabat el batxillerat el 1895, es va dedicar a l'ensenyament exercint per diversos estats. Al mateix temps, estava matriculada per correspondència a la Universitat de Chicago, on va obtenir un Ph. D. en botànica el 1910 i on va publicar diversos treballs sobre morfologia de plantes. Aquell mateix any es va incorporar com a botànica a la Universitat de Texas i, el 1912, ja tenia a càrrec seu un curs de taxonomia i era la conservadora de l'herbari de la Universitat. Des d'aquest càrrec es va dedicar a explorar i recollir plantes pels voltants d'Austin, tant per incrementar l'Herbari com per intercanviar material amb altres institucions. Però la seva zona d'exploració preferida va ser l'àrea de Trans-Pecos, on hi va anar en els períodes no lectius dels estius dels anys 1914 al 1918, amb l'excepció de l'any 1917, quan es va desplaçar més al nord, per explorar Palo Duro Canyon, a la regió de Panhandle, prop d'Amarillo.

            Trans-Pecos és com s'anomena a Texas el territori a l'occident del riu Pecos, amb el Río Grande com a límit meridional i occidental; comprèn uns 16.000 km2 i correspon a la part texana del desert de Chihuahua. A començaments del segle XX era un territori despoblat –com més o menys ho és ara si se n'exclou la població d'El Paso– i ben desconegut des del punt de vista botànic. I és aquí on va decidir dirigir-se Mary S. Young per recol·lectar-hi plantes durant els estius de 1914-16 i 1918. Durant el primer any va portar un diari personal amb el dia a dia, anotant-hi esdeveniments i pensaments amb gran llibertat, sembla que sense cap intenció de difondre'ls. Els va publicar, encara que 48 anys després, el seu col·lega al Departament de Botànica, Benjamin Carroll Tharp (1885-1964).



 

Mary S. Young i Carey Tharp [Tharp & Kielman, 1962]
           El 1914, acompanyada d'un noi de 17 anys, en Carey Tharp –estudiant de matemàtiques i germà petit del seu col·lega Benjamin–, van arribar en tren a Marfa, on van comprar dos burros i subministres per menjar i armats amb dues pistoles –un Colt automàtic del 25, que era el que ella portava a Austin quan tornava a casa a la nit, i un revòlver del 22 de canó llarg– i una caixa d'herboritzar se'n van anar cap al desert. El relat comença el dia 2 d'agost, quan arriben a Marfa en tren des d'Austin i s'atura el 15 de setembre, quan estan tornant en diligencia des de Candelaria cap a Valentine, on cal suposar que agafen el tren de tornada. L'objectiu era explorar les muntanyes Davis, al nord de Marfa, i la vall de Ruidosa Hot Springs, a l'oest, molt a prop del Río Grande.



            El primer dia, fins i tot abans de sortir de Marfa ja se'ls havia trabucat la càrrega dels burros i encara que intenten apariar-ho, no se’n surten de cap manera. L'escena devia ser bastant còmica, fins al punt que una família que vivia a les últimes cases del poble se n'apiaden i els ajuden a aconseguir un petit carruatge, una espècie de calessa de 2 eixos, amb seient frontal i sense coberta, que poden tirar els burros. Les muntanyes Davis estan a uns 35 km. L'adaptació al medi és ràpida: els primers dies ja cal dormir sota les estrelles i agafar l'aigua de rius i pous, alguns enfangats; però el més difícil és menar els burros, que tota l'estona fan honor a la seva mala fama. El dia 6 arriben a una vall al peu de les muntanyes, i s'instal·len en una barraca de tova abandonada de fa temps, que serà el seu campament base en l'exploració dels voltants i en els seus intents d'arribar al pic Livermore, que amb quasi 2.500 m és un dels més alts de Texas –encara que la plataforma de Marfa, sobre la que s'alça, està a uns 1.500 m s.n.m. Durant la segona quinzena d'agost fan tres intents d'accés al pic, però el desconeixement del terreny, l'absència de corriols i la sèrie de valls i penya-segats els impedeixen d'arribar al cim, encara que en el segon intent es queden molt a prop, però els fa retrocedir una tamborinada. La zona és interessant paisatgísticament, amb aigua als rierols i bosquets de roures a les muntanyes, i amb savines i pins escampats i les recol·leccions són profitoses. També tenen trobades sobtades, un dia amb un ós negre jove que fuig a tot córrer, un altre amb una serp de cascavell que acaba matant. Entremig, els dies que estan al voltant de la barraca, ella els dedica a herboritzar la rodalia i assecar les plantes, mentre que en Carey s'aplica tot el temps als exercicis de matemàtiques que ha d'enviar a la Universitat al setembre.



Mary Young amb els burros i el carruatge [Tharp & Kielman, 1962]
            L'1 de setembre abandonen la barraca i inicien la marxa cap a la vall de Ruidosa Hot Springs, on arribaran el dia 4. Després de trobar tot el camí ple de fang, fan una primera parada al poble de Valentine, on s'aprovisionen i poden reemplaçar les sabates i la roba d’en Carey, ja molt malmeses. Continuen cap a Candelaria, a la riba del Río Grande, però se'ls posa a ploure a bots i barrals i com que sota la calessa també es mullen, decideixen continuar endavant amb la pluja. Cap al vespre arriben a un ranxo, on un mexicà els dóna de menjar i el propietari, confonent-los amb quincallers, els deixa dormir a l'estable amb les vaques. A Candelaria lloguen una tenda de campanya i se’n van cap a la vall de les fonts termals. Allí instal·len la tenda prop del riu, arreglen una tolla d’aigua per banyar-se, i es tracten amb alguns dels termalistes, temporals o més o menys permanents, dels voltants.

Ruta d'anada, d'uns 200 km, entre Marfa i Ruidosa Hot Springs. La de tornada va ser en diligència des de Candelaria a Valentine i Marfa


            El diari presenta entrades quasi cada dia, relatant els esdeveniments quotidians, extraordinaris o no, però també inclou reflexions i pensaments. L'estil és concret, sovint graciós, mai perdent l'oportunitat de riure's de si mateixa o del seu company, sobretot quan ella s'obsessiona amb la minva de les provisions, descriu les seves esbaralles amb els burros o comenta les trobades amb les diferents bestioles. Però també s'emociona amb els paisatges i els silencis que els envolten. I també explica les labors de la llar quan toca cosir alguna peça de roba, cuinar o fer la bugada. El menjar, o més aviat cal dir l'obsessió pel seu exhauriment, és un dels temes recurrents del relat mentre són a les muntanyes Davis. A l'aprovisionament inicial a Marfa –farina i sèmola de blat i de panís, porc salat, frijoles, mantega, pa, ...–, hi afegeixen uns pocs queviures que els hi venen en algun dels ranxos per on passen, però no sense fer-se de pregar: farina, sucre, cafè, arròs, porc salat. La mantega i el pa ja desapareixen els primers dies, quan una nit uns cavalls mig salvatges remenen el seu rebost. A canvi, poden cuinar algun conill, i també ho intenten amb algun esquirol de terra i amb una espècie de llebre petita, però sembla que l'experiència gastronòmica és més aviat frustrant. El viatge des de les muntanyes Davis fins a Ruidosa Hot Springs és dificultós per culpa de la pluja, però l’humor continua fent acte de presència. També sorprèn la descripció que fa dels personatges que es troben, sempre breu i esquemàtica, però també sempre una excusa per fer aparèixer un somriure en el lector.


            El diari publicat porta nombroses notes a peu de pàgina, aclaridores de les circumstàncies del viatge. Són obra de Benjamin C. Tharp i Chester V. Klieman i majoritàriament són precisions sobre topònims o personatges que es mencionen als diaris, en un intent de poder reconstruir, cap al 1960, el més fidelment possible la ruta de 1914. Benjamin també recorre als records del seu germà Carey o d’alguns dels protagonistes –o dels seus descendents–, per tal de complementar o acotar alguns apunts del diari.


            A Mary Sophie Young li van detectar un càncer el febrer de 1919 i va morir el mes següent. Durant l'expedició de 1914 va fer 391 col·leccions, i en els poc més de sis anys que va estar al càrrec de l'herbari, aquest va passar dels 2.500 números als 16.000. Els seus dos llibres, sobre les claus i el catàleg de la flora dels voltants d'Austin, publicats pòstumament, han estat en circulació i ús durant molts anys.




Tharp, B.C. & Ch.V. Kielman (1962). Mary S. Young's Journal of Botanical Explorations in Trans-Pecos Texas, August-September, 1914. Texas State Historical Association. The Southwestern Historical Quarterly 65(3): 366-393; 65(4): 512-538. [Es pot llegir a JSTOR]

Edició del text: Edith Castells.