A mitjans de la segona dècada del segle passat
es va formar un dels equips més peculiar i efectiu de la botànica espanyola. Era
un trio format per un recol·lector, un determinador i un organitzador.
Carlos Pau
y Español (1857-1937) era l'encarregat de determinar les plantes a la rebotiga
de la seva farmàcia de Sogorb (Castelló), encara que també herboritzava quan s'alliberava de les seves ocupacions principals: la farmàcia i la caça. En aquesta època era el millor coneixedor de la flora espanyola,
havia aconseguit formar l'herbari més complet d'Espanya i tenia la biblioteca
botànica més actualitzada. Es considerava deutor de Frederic Trèmols
(1831-1900), botànic vocacional, que havia estat professor seu de química a la
Facultat de Farmàcia de Barcelona, i de Francisco Loscos (1823-1886), que el va
guiar i aconsellar en els seus primers temps com a botànic des de la seva
farmàcia de Castelserás, al Baix Aragó. L’exemple d’aquest últim, que va acabar
incomprès i amargat, li va mostrar que la dedicació a la botànica havia de
mantenir-se dins d’uns límits, però això no va impedir que, encara que
enfrontat amb els botànics que ocupaven càrrecs públics a Madrid, establis una
extensa xarxa de corresponsals per tot Espanya, ampliant així la que havia
“heretat” d’Aragó de part de F. Loscos. Alhora mantenia correspondència amb els més actius botànics europeus.
Entre els seus corresponsals era famós per la seva formalitat i concisió,
esperonant-los sempre a treballar més i amb més rigor. De fet, ell és en bona
part el responsable, gràcies a la seva insistència, de què veiessin la llum la Flora Descriptiva é ilustrada de Galicia
(1905-1909) de Baltasar Merino (1845-1917) i la Flora de Catalunya (1913-1937) de Joan Cadevall (1846-1921).
Pius Font
i Quer (1888-1964) era el coordinador de la colla, s'encarregava de la
logística i, quan podia, ajudava als altres dos. Químic i farmacèutic de
formació, l'any 1911 havia ingressat a l'exèrcit com a farmacèutic militar i alternava
i compaginava la seva carrera militar amb la de naturalista al servei del Museu
de Ciències Naturals de Barcelona. Es reconeixia deixeble de Joan Cadevall i
ben aviat va buscar també el suport de Carlos Pau, amb qui va mantenir una
relació llarga i fructífera fins a la mort d’aquest.