|
“AUGUST 16
Another Sunday.
We finished our last bit of bacon
this morning, and our hominy. Carey brought up a lot of
ripe and unripe peaches and it would not look well to
write down how many we ate. So many, however, that we got along with nothing else for dinner but beans. This sounds like
the diary of someone on an
arctic expedition. The interesting item each day is how much food there is left.
I want, if I can without
starving Carey, to make it last over Tuesday so we can drive over to Livermore region
Monday night and camp, and let me do a little more collecting.”
|
Ser
la petita de vuit germans i l’única noia, en el cas de Mary Sophie Young
(1872-1919), sembla que la va preparar per enfrontar-se a qualsevol contingència.
Havia nascut a Ohio, filla d'un pastor episcopalià. Acabat el batxillerat el
1895, es va dedicar a l'ensenyament exercint per diversos estats. Al mateix
temps, estava matriculada per correspondència a la Universitat de Chicago, on
va obtenir un Ph. D. en botànica el 1910 i on va publicar diversos treballs
sobre morfologia de plantes. Aquell mateix any es va incorporar com a botànica
a la Universitat de Texas i, el 1912, ja tenia a càrrec seu un curs de
taxonomia i era la conservadora de l'herbari de la Universitat. Des d'aquest
càrrec es va dedicar a explorar i recollir plantes pels voltants d'Austin, tant
per incrementar l'Herbari com per intercanviar material amb altres institucions.
Però la seva zona d'exploració preferida va ser l'àrea de Trans-Pecos, on hi va
anar en els períodes no lectius dels estius dels anys 1914 al 1918, amb
l'excepció de l'any 1917, quan es va desplaçar més al nord, per explorar Palo
Duro Canyon, a la regió de Panhandle, prop d'Amarillo.
Trans-Pecos
és com s'anomena a Texas el territori a l'occident del riu Pecos, amb el Río
Grande com a límit meridional i occidental; comprèn uns 16.000 km2 i
correspon a la part texana del desert de Chihuahua. A començaments del segle XX
era un territori despoblat –com més o menys ho és ara si se n'exclou la població
d'El Paso– i ben desconegut des del punt de vista botànic. I és aquí on va
decidir dirigir-se Mary S. Young per recol·lectar-hi plantes durant els estius
de 1914-16 i 1918. Durant el primer any va portar un diari personal amb el dia
a dia, anotant-hi esdeveniments i pensaments amb gran llibertat, sembla que sense
cap intenció de difondre'ls. Els va publicar, encara que 48 anys després, el
seu col·lega al Departament de Botànica, Benjamin Carroll Tharp (1885-1964).
 |
|
Mary S. Young i Carey
Tharp [Tharp & Kielman, 1962]
|
El
primer dia, fins i tot abans de sortir de Marfa ja se'ls havia trabucat la
càrrega dels burros i encara que intenten apariar-ho, no se’n surten de cap
manera. L'escena devia ser bastant còmica, fins al punt que una família que
vivia a les últimes cases del poble se n'apiaden i els ajuden a aconseguir un
petit carruatge, una espècie de calessa de 2 eixos, amb seient frontal i sense
coberta, que poden tirar els burros. Les muntanyes Davis estan a uns 35 km.
L'adaptació al medi és ràpida: els primers dies ja cal dormir sota les estrelles
i agafar l'aigua de rius i pous, alguns enfangats; però el més difícil és menar
els burros, que tota l'estona fan honor a la seva mala fama. El dia 6 arriben a
una vall al peu de les muntanyes, i s'instal·len en una barraca de tova
abandonada de fa temps, que serà el seu campament base en l'exploració dels
voltants i en els seus intents d'arribar al pic Livermore, que amb quasi 2.500
m és un dels més alts de Texas –encara que la plataforma de Marfa, sobre la que
s'alça, està a uns 1.500 m s.n.m. Durant la segona quinzena d'agost fan tres
intents d'accés al pic, però el desconeixement del terreny, l'absència de
corriols i la sèrie de valls i penya-segats els impedeixen d'arribar al cim,
encara que en el segon intent es queden molt a prop, però els fa retrocedir una
tamborinada. La zona és interessant paisatgísticament, amb aigua als rierols i
bosquets de roures a les muntanyes, i amb savines i pins escampats i les
recol·leccions són profitoses. També tenen trobades sobtades, un dia amb un ós
negre jove que fuig a tot córrer, un altre amb una serp de cascavell que acaba
matant. Entremig, els dies que estan al voltant de la barraca, ella els dedica
a herboritzar la rodalia i assecar les plantes, mentre que en Carey s'aplica tot
el temps als exercicis de matemàtiques que ha d'enviar a la Universitat al
setembre.
 |
| Mary Young amb els burros i el carruatge [Tharp & Kielman, 1962] |
L'1
de setembre abandonen la barraca i inicien la marxa cap a la vall de Ruidosa
Hot Springs, on arribaran el dia 4. Després de trobar tot el camí ple de fang,
fan una primera parada al poble de Valentine, on s'aprovisionen i poden
reemplaçar les sabates i la roba d’en Carey, ja molt malmeses. Continuen cap a
Candelaria, a la riba del Río Grande, però se'ls posa a ploure a bots i barrals
i com que sota la calessa també es mullen, decideixen continuar endavant amb la
pluja. Cap al vespre arriben a un ranxo, on un mexicà els dóna de menjar i el propietari,
confonent-los amb quincallers, els deixa dormir a l'estable amb les vaques. A
Candelaria lloguen una tenda de campanya i se’n van cap a la vall de les fonts
termals. Allí instal·len la tenda prop del riu, arreglen una tolla d’aigua per
banyar-se, i es tracten amb alguns dels termalistes, temporals o més o menys
permanents, dels voltants.
 |
| Ruta d'anada, d'uns 200 km, entre Marfa i Ruidosa Hot Springs. La de tornada va ser en diligència des de Candelaria a Valentine i Marfa |
El
diari presenta entrades quasi cada dia, relatant els esdeveniments quotidians,
extraordinaris o no, però també inclou reflexions i pensaments. L'estil és concret,
sovint graciós, mai perdent l'oportunitat de riure's de si mateixa o del seu
company, sobretot quan ella s'obsessiona amb la minva de les provisions, descriu
les seves esbaralles amb els burros o comenta les trobades amb les diferents
bestioles. Però també s'emociona amb els paisatges i els silencis que els
envolten. I també explica les labors de la llar quan toca cosir alguna peça de
roba, cuinar o fer la bugada. El menjar, o més aviat cal dir l'obsessió pel seu
exhauriment, és un dels temes recurrents del relat mentre són a les muntanyes
Davis. A l'aprovisionament inicial a Marfa –farina i sèmola de blat i de panís,
porc salat, frijoles, mantega, pa, ...–,
hi afegeixen uns pocs queviures que els hi venen en algun dels ranxos per on
passen, però no sense fer-se de pregar: farina, sucre, cafè, arròs, porc salat.
La mantega i el pa ja desapareixen els primers dies, quan una nit uns cavalls mig
salvatges remenen el seu rebost. A canvi, poden cuinar algun conill, i també ho
intenten amb algun esquirol de terra i amb una espècie de llebre petita, però
sembla que l'experiència gastronòmica és més aviat frustrant. El viatge des de
les muntanyes Davis fins a Ruidosa Hot Springs és dificultós per culpa de la
pluja, però l’humor continua fent acte de presència. També sorprèn la
descripció que fa dels personatges que es troben, sempre breu i esquemàtica,
però també sempre una excusa per fer aparèixer un somriure en el lector.
El
diari publicat porta nombroses notes a peu de pàgina, aclaridores de les
circumstàncies del viatge. Són obra de Benjamin C. Tharp i Chester V. Klieman i
majoritàriament són precisions sobre topònims o personatges que es mencionen
als diaris, en un intent de poder reconstruir, cap al 1960, el més fidelment
possible la ruta de 1914. Benjamin també recorre als records del seu germà
Carey o d’alguns dels protagonistes –o dels seus descendents–, per tal de
complementar o acotar alguns apunts del diari.
A
Mary Sophie Young li van detectar un càncer el febrer de 1919 i va morir el mes
següent. Durant l'expedició de 1914 va fer 391 col·leccions, i en els poc més
de sis anys que va estar al càrrec de l'herbari, aquest va passar dels 2.500
números als 16.000. Els seus dos llibres, sobre les claus i el catàleg de la
flora dels voltants d'Austin, publicats pòstumament, han estat en circulació i
ús durant molts anys.
Tharp,
B.C. & Ch.V. Kielman (1962). Mary S. Young's Journal of Botanical
Explorations in Trans-Pecos Texas, August-September, 1914. Texas State
Historical Association. The Southwestern Historical Quarterly 65(3):
366-393; 65(4): 512-538. [Es pot
llegir a JSTOR]
Edició del text: Edith Castells.
Edició del text: Edith Castells.
